Estudi de la interacció dels ritmes circadians musculars amb l'efecte terapèutic d'un extracte de proantocianidines de llavor de raïm en rates amb síndrome metabòlica

Identificador:  TFG:3006

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3006

Autors:  Royo García, Alba

Resum:
La síndrome metabòlica (MetS) és una agrupació de factors cardiometabòlics que contribueixen a desenvolupar diabetis tipus II i malalties cardiovasculars. L'augment de la prevalença i el risc que comporta fan que es converteixi en una patologia amb un important impacte en la salut pública. Estudis previs han relacionat les alteracions metabòliques degut a dietes altes en greix (HFD) amb la modulació dels ritmes circadians i la dinàmica mitocondrial. Tot i això, s'ha evidenciat científicament els beneficis terapèutics dels polifenols com a possible tractament, amb especial atenció a un extracte de proantocianidines de llavor de raïm (GSPE). Aquest treball se centra en l'estudi de l'impacte del GSPE sobre els ritmes circadians musculars en un model de MetS. Per tant, la hipòtesi plantejada és l'existència d'una alteració circadiana en el metabolisme energètic i la dinàmica mitocondrial del múscul esquelètic a causa d‟una HFD. Per demostrar-ho s'estudien paràmetres bioquímics, gens del rellotge circadià muscular, gens i proteïnes de dinàmica mitocondrial i proteïnes metabòliques en un model experimental de MetS. Dos grups de rates Fischer 344 es van alimentar durant 9 setmanes amb dieta estàndard o cafeteria (CAF), i van ser suplementades amb diferents tractaments, vehicle o GSPE, en les darreres 4 setmanes. Les rates CAF es consideren un model robust de MetS, cosa que s'evidencia amb la posterior anàlisi bioquímica. Els nostres resultats corroboren aquest model pel guany de pes corporal, ingesta d'aliments i hiperglucèmia. De la mateixa manera, el GSPE mostra un efecte beneficiós en la reducció de la glucèmia a les 9PM. Tot i això, el múscul soli mostra menys sensibilitat que altres òrgans a la disrupció del rellotge molecular per una HFD. En conclusió, el GSPE ha mostrat efectes beneficiosos modulant les alteracions metabòliques, considerant-se un bon candidat com a estratègia terapèutica per a pacients amb MetS.