L'acord extrajudicial de pagaments

Identificador:  TFG:506

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG506

Autors:  Bigorra Rodríguez, Pau

Resum:
En atenció a la situació econòmica actual, per part del legislador mitjançant l'aprovació de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització s'introdueix en el Títol X de la Llei Concursal la figura de l'acord extrajudicial de pagaments. Per part d'aquest Treball de Fi de Grau s'analitza de manera descriptiva la figura mencionada apuntant-se a mode de conclusions algunes proposicions referents a les mesures que s'entenen necessàries per dotar de la versatilitat necessària a la figura perquè aquesta pugui resultar de plena operativitat i amb això aconsegueixi assolir la finalitat desitjada. Es tracta d'una mesura alternativa al procediment concursal, que es suscita per part del deutor, que es substancia davant el Registrador Mercantil o Notari en funció de si el deutor és un subjecte d'inscripció obligatòria en el Registre Mercantil i s'impulsa per part del mediador concursal amb una finalitat unívoca, aconseguir un pla de pagaments amb els creditors. Es troben exclosos de la negociació tant els crèdits de dret públic com els de garanties reals tot i que aquests últims si els seus titulars ho entenen convenient podran participar de l'acord. El contingut del pla de pagaments, element central de l'acord extrajudicial de pagaments no podrà establir, en cap cas, lleves superiors al 25% dels crèdits afectats ni tampoc es podran establir esperes que superin els 3 anys. Per ser aprovat, el pla de pagaments haurà de ser acceptat per aquells creditors que representin, almenys, el 60% dels crèdits afectats. En tot cas, la frustració de l'acord derivarà en el concurs consecutiu, que no és altre tràmit que el mateix procediment concursal amb algunes especificitats. Dit fracàs es constatarà davant la impossibilitat d'arribar a un acord, l'anul·lació judicial de l'acord o l'incompliment del pla de pagaments.