Identificador: TFG:787
Autors: Rodríguez Vazquez, Adoración
Resum:
Resum El professional sanitari està present en totes les etapes del cicle vital de la persona i cada vegada amb més freqüència en el moment de la seva mort. La mort en l'actualitat esdevé dins d'un context hospitalari en el 60% de les ocasions. Aquesta mort institucionalitzada i medicalitzada és una mort pública, freda, distant i totalment despersonalitzada. Els sentiments i emocions afecten de manera directa al professional d'infermeria al conviure cada dia de la seva vida amb el sofriment i la mort d'un altre ésser humà. En nombroses ocasions és el personal d'infermeria el que primer detecta que el pacient es troba en situació d'últims dies, aquestes situacions crea en ells una sensació d'impotència a no ser tinguts en compte en la presa de decisions, ni quan no poden expressar la seva opinió professional per limitar l'esforç terapèutic quan aquest no beneficia el pacient i només prolonga la seva agonia. Evitar l'obstinació terapèutica, adequar les cures cap a unes cures pal·liatives, enfocar-los dins d'un treball multidisciplinari, tenint en compte totes les esferes de la persona, física, psíquica, social i emocional. Implicar al pacient i la família dins de la presa de la presa de decisions, donar validesa al document de voluntats anticipades i al dret a tenir una mort digna, són assignatures pendent dins de les cures al pacient moribund en les unitats assistencials d'un hospital públic de nivell terciari, on la mort és viscuda com un fracàs terapèutic i no com l'etapa final del cicle vital de cada ésser humà. Per aquest motiu es fa necessària una formació adequada de tots els professionals sanitaris per assegurar unes cures que garanteixin una qualitat de vida i una qualitat de mort al pacient que es troba en situació d'últims dies.
Repositori URV