L'efecte de la morera als marcadors renals, inflamatoris, d'estrès oxidatiu i de microbiota intestinal: una revisió

Identificador:  TFG:8855

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG8855

Autors:  Hernández Armas, Iván

Resum:
Morus alba L. (mora blanca) és una planta multifuncional utilitzada tradicionalment en la medicina asiàtica, cada vegada més reconeguda pel seu ric perfil fitoquímic i les seves potencials aplicacions terapèutiques. Les seves fulles, fruites i arrels són riques en compostos bioactius com flavonoides, àcids fenòlics, alcaloides i polisacàrids, que exhibeixen activitats antioxidants, antiinflamatòries, antidiabètiques i hipolipèmiques. La malaltia renal crònica (MRC), una preocupació creixent per a la salut global, està estretament associada amb factors de risc metabòlics com la diabetis, la hipertensió, l'obesitat i la dislipèmia. Estudis recents suggereixen que Morus alba pot contribuir a la protecció renal modulant aquests factors de risc i actuant directament sobre les estructures renals a través de mecanismes antiinflamatoris, antioxidants i mediats per microbiota intestinal. Aquesta revisió pretén resumir l'evidència científica actual sobre els possibles efectes nefroprotectors de Morus alba, integrant dades d'estudis in vitro, animals i humans. Els resultats destaquen el paper de Morus alba en la millora dels paràmetres metabòlics, atenuant la inflamació renal i l'estrès oxidatiu, i modulant l'eix gut-kidney. Tot i que és prometedor, es requereix una major investigació clínica per aclarir els seus mecanismes, seguretat i eficàcia a llarg termini com una estratègia dietètica complementària per a la prevenció i la gestió de la MCD.